FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius, el segon essent sovint [...]
Alquí de cadena lineal de 3 ātoms de carboni, que es presenta com un gas inflamable amb un punt d'ebulliciķ de −23 ēC i un punt de fusiķ de −101,5 ēC. [...]
-ōpia adj 1 propio -pia. Ho he vist amb els meus propis ulls, lo he visto con mis propios ojos. 2 [característic] propio -pia, característico -ca. La raķ és prōpia de l'home, la razķn es propia del hombre. 3 [no postís] propio -pia. Dents prōpies, dientes propios. 4 gram propio -pia. Nom propi [...]
Acciķ individual d'un jugador consistent a travessar prācticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi, i acabar fent gol o cistella ell mateix, sense la participaciķ de cap company d'equip al llarg de la jugada. [...]
Patrķ persistent de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, propi d'un individu i que es manifesta en multitud de contextos socials i personals. [...]
Patrķ persistent de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, propi d'un individu i que es manifesta en multitud de contextos socials i personals. [...]
Patrķ persistent de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, propi d'un individu i que es manifesta en multitud de contextos socials i personals. [...]